


Què és
El correu electrònic és un servei d'internet, similar a un FAX, que ens permet enviar correus de forma digital a ordinadors que estan connectats a la xarxa internet.
Una adreça de correu electrònic fa referència a una bústia on arriben
missatges electrònics.
Aquesta bústia es troba en un servidor d'internet, al que haurem de connectar-nos
per consultar si hem rebut nou correu.
Com són les adreces de correu
Format
Una adreça de correu electrònic complerta té el següent aspecte: lamevabustia@nomdelservidor.com
Parts d'una adreça (d'esquerra a dreta):
- El nom de la bústia
- Arroba (per separar)
- El nom del servidor on es troba la bústia (nom de l'ordinador punt domini)
Caràcters
Però no podem trobar qualsevol caràcter dins d'una adreça de correu.
Què pot portar una adreça de correu:
- Sempre ha de tenir una, i només una, arroba (@)
- Pot tenir lletres (majúscules i minúscules), números, guions, i punts
- Espais en blanc (no hi pot haver separació entre cap dels caràcters)
- Altres signes de puntuació que no siguin un punt (coma, punt i coma, dos punts, cometes, parèntesis, admiració, interrogació, etc)
- Caràcters no anglosaxons (ç, ñ, etc.)
- Accents ni dièresis.
- Símbols no alfabètics: monetaris, matemàtics... ( €, $, +, /, %, #, etc.)
En les adreces de correu, és important saber que es diferencien majúscules de minúscules
És diferent josepmaria@meumail.com, de Josepmaria@meumail.com, de josepMaria@meumail.com o de JosepMaria@meumail.com
És per això que normalment s'escriuen sempre en minúscules. Tant mateix sempre les escriurem com les vegem escrites.
Cal no confondre una adreça d'una plana web amb una adreça de correu electrònic!
Sovint quan parlem d'adreces d'internet, sense especificar, ens pot portar a confusions.
Com distingim una adreça de correu electrònic d'una adreça d’una plana web?
Tot i que les dues s’escriuen amb els mateixos caràcters, es diferencien perquè una adreça de correu electrònic sempre tindrà el símbol @.
Exemple: jordi@andromines.com
Tingues en comte, també, que les adreces de planes web solen començar amb www.
Camps d’un correu
Camps bàsics
Destinatari: L'adreça a qui li vols enviar el correu.
Assumpte: Una petit text, d'una línia, explicant de que va el correu.
Text: El contingut del correu.
Altres camps
CC: Si li vols enviar una copia del mateix correu a una altra persona.
CCO: Per enviar una copia del correu a algú, sense que ho sàpiguen els demés destinataris.
Per incloure varies adreces en un camp, les separarem amb una coma (,).
primer@correu.cat, segon@correu.cat
La nostra adreça no cal posar-la cada cop que enviem un correu, perquè sempre és la mateixa. I com que no varia, ja la guarda el programa de correu electrònic i la posa automàticament a tots els correus que enviem.
Carpetes de missatges
Els correus es troben ordenats en safates, igual com ho estarien en una oficina.
Safata d'entrada: On van a parar els correus
que reps.
Enviats: On es guarda
una copia dels missatges que has enviat.
Esborranys: On hi ha
els missatges que has escrit però encara no has enviat.
Paperera: On llencem els missatges eliminats.
Fent un clic a l'assumpte podem veure el contingut del missatge.
Treballant amb el correu
Per llegir el correu:
Els missatges que rebem a la nostra bústia van a parar a la safata
d’entrada.
Si ens situem en aquesta safata veurem una llista de tots els assumptes
i els remitents dels correus que hem rebut.
Allà trobarem els missatges antics (els que ja hem llegit) i el nous,
que distingirem perquè estan amb negreta (o tenen un color diferent,
en alguns programes).
Per llegir un missatge, de la llista dels que hi ha a la safata, hem de fer
un clic sobre l'assumpte (o el nom de la persona que ens l’envia, en alguns
programes).
Una vegada hàgim obert el missatge, podrem fer les següents accions:
Respondre: Per respondre a la persona que ens envia el correu.
Respondre a tots: Per respondre també
a tots aquells que han rebut copia del correu.
Re-enviar: Per re-enviar el contingut del correu a una altra
persona.
Eliminar: Per esborrar el correu.
Altres possibilitats son:
Moure de carpeta: Per moure el correu a una altra safata.
Marcar com a no desitjat: per identificar-lo com a spam.
Al respondre:
Quant fem clic sobre el botó de respondre, el programa de correu genera
automàticament un correu dirigit a l'adreça origen del missatge
que volem respondre. I amb el mateix assumpte precedit de "Re: ",
per indicar que es tracta d'una resposta. (tanmateix, podem modificar l'assumpte
al nostre gust).
En el text del missatge s'inclou el text original, perquè en puguem fer
la rèplica, però precedit d'un marcador, per indicar que es tracta
d'una citació del text original. D'aquesta manera podem intercalar les
nostres rèpliques entre el text del correu original, i es diferencien
les dues parts (la d'origen, i la nostra resposta).
Un cop enviat el correu de resposta:
Si anem a la safata d'entrada, veurem que el correu original, presenta una marca que indica que l'hem contestat. (normalment una fletxa)
Al re-enviar:
Quan re-enviem, el programa de correu ens haurà de demanar el destinatari.
I conservarà l'assumpte del correu, precedit de "Rv:" per indicar
que es tracta d'un re-enviament. (tot i això l'assumpte es pot modificar
al nostre gust).
En la part del text trobarem el text amb una marca a l'esquerra, que ens indica
que es tracta d'una cita. Per diferenciar-lo dels apunts que nosaltres en puguem
fer, sobre el text original.
Un cop re-enviat el correu:
Si mirem a la safata d'entrada, veurem que els correus que hem re-enviat presenten una marca per identificar-los.
En respondre o re-enviar correus, elimineu la part citada del correu original que carregui d'interès. Deixant només aquella part a la que fa referència la nostra resposta.
A l'eliminar:
Quan esborrem un correu aquest va a la paperera d'on el podrem recuperar més tard, si així ho desitgem.
Compte, però, perquè alguns programes de correu esborren automàticament els missatges que porten més de trenta dies (o un cert període de temps) a la paperera, per tal de que no s'hi acumulin grans quantitats. Un cop el missatge s'elimina de la paperera ja no el podrem tornar a recuperar.
Per redactar un correu:
Hem d'anar a la opció Nou missatge i omplir els camps corresponents (adreça del destinatari, assumpte del correu, text del correu...)
En acabar fem clic al botó d'enviar.
O al de desar si volem desar-lo a la safata d'esborranys per enviar-lo més tard.
Altres opcions a l'hora d'enviar correus son:
Adjuntar fitxers
El correu electrònic ens permet d'adjuntar fitxers als missatges
que enviem (fotografies, altres documents ja escrits, vídeos, etc...)
Per fer-ho cal seleccionar l'opció d'adjuntar fitxers i anar
a buscar pel disc la ubicació on es troba el fitxer que volem adjuntar.
Quan arribi al receptor, aquest veurà el text del correu i un arxiu adjunt.
Per indicar que un missatge de correu porta un fitxer adjunt, en el missatge apareixerà un clip.
Afegir una signatura
És possible afegir una signatura pregravada per inserir automàticament en el peu de tots els missatges que enviem.
Pots anar al menú:
i marcar la casella d'adjunta aquesta signatura.
Naturalment, necessites tenir en algun lloc de l'ordinador un petit fitxer de text pla (ASCII) amb el contingut de la signatura que vols adjuntar. La mateixa aplicació et permet navegar pels directoris. És preferible que tinguis el fitxers al mateix directori que les teves dades de correu.
Si vols que els clients de correu et reconeguin les últimes línies
de text com a "signatura" cal que la primera línia estigui
formada per dos guionets seguits d'un espai (que resulta invisible) abans
del
--
Joan Margalef i Masip
Director Tècnic
També es recomana que la signatura no tingui més de 5 línies, i no més de 60 caràcters d'ample per línia, per evitar problemes amb alguns programes de correu.
D'aquesta manera els lectors de correu més avançats, poden identificar on acaba el text i comença la signatura, i ens la mostraran amb un format diferent de la resta del text del missatge de correu.
Un cop hem definit la signatura, tots el correus sortints portaran el text predefinit a les últimes línies del missatge.
En crear un nou correu, podrem observar com al final del camp de text hi apareixen les línies de la signatura que hem predefinit.
La signatura forma part del text del correu. Si volem que un determinat correu s'envii sense signatura només cal que eliminem les últimes línies del correu que la contenen.
La gestió del correu brossa (SPAM)
Els programes de correu acostumen a tenir una carpeta on van a parar tots els correus brossa que entren a la nostra bústia.
Això és molt pràctic perquè l'enviament de correus és gratuït, i es fa servir per enviar-nos propaganda de tota mena, de forma indiscriminada. I d'aquesta manera el programa de correu fa la tria per nosaltres
Aquesta carpeta anomenada Correu brossa, o SPAM (nom en anglès) conté tots els missatges que el programa de correu ha detectat com a tals.
Així doncs és important revisar aquesta carpeta de tant en tant per veure que no hi hagi missatges que el programa de correu hagi considerat correu brossa però que no ho siguin.
El sistema de filtratge de correu brossa aprèn de les nostres decisions, així que és important entrenar-lo:
- Quan entri a la nostra safata d'entrada un correu que considerem brossa, podem indicar-li al programa de correu, que a partir d'aquell moment filtrarà tots els correus que s'assemblin cap a la carpeta de correu brossa.
- D'altra banda, podem accedint a la carpeta de correu brossa i indicar aquells missatges que el programa ha classificat com a brossa, però que no ho són. D'aquesta manera a partir d'ara els deixarà a la safata d'entrada.
Cercar correus
Els programes de correu ens permeten cercar correus a la nostra bustia; tant correus que hem rebut com correus que hem enviat.
Accedint a l'opció de cerca podem introduir un text que es trobi en el missatge que estem cercant, o filtrar pel contingut de diferents camps: qui l'envia, en quina carpeta es troba, si portava fitxers adjunts, etc.
Organitzar les adreces
Llibreta d'adreces
Podem gestionar les adreces dels nostres contactes, d'igual forma com ho fem amb una agenda telefònica del nostre telèfon mòbil. On per trucar una persona no cerquem el seu número telefònic sinó que la cerquem pel nom.
Per poder fer-ho caldrà que omplim una fitxa amb les dades de cada un dels contactes que vulguem tenir a l'agenda (com fem també amb els telèfons mòbils).
D'aquesta manera quan vulguem enviar un correu a algú, només caldrà que introduïm el seu nom, sense necessitat de què ens calgui recordar-nos de la seva adreça de correu electrònic.
Llistes de contactes
Si hem d'enviar habitualment missatges a un grup de contactes format sempre per les mateixes persones, podem incloure'ls tots en una llista, de manera que posant com a destinatari del correu el nom de la llista, ja s'incloguin tots els contactes que la formen.
Per poder fer això caldrà que creem una llista de correus, on després anirem afegint tots els correus dels contactes que formaran part de la llista.
Organitzar els missatges
Destacar missatges
El programa de correu ens permet destacar certs missatges sobre la resta.
Per fer-ho s'indica amb una marca (normalment un estel) davant de l'assumpte del correu, de forma que queden destacats a la llista d'assumptes.
Per activar i desactivar la marca de missatge destacat només cal fer clic sobre la mateixa marca.
Carpetes
Podem organitzar el nostre correu en carpetes, per tal d'agrupar correus d'una mateixa temàtica.
Per exemple, ens pot interessar tenir tots els correus que ens arriben del banc en una carpeta a banda que anomenarem "conta bancaria".
Filtres de correu
Els programes de correu electrònic ens permeten de filtrar amb certes regles els correus entrants, per poder classificar-los.
Per fer això caldrà definir uns patrons que el programa cercarà
en certes parts del correu per tal d'identificar si compleix els criteris de
classificació.
Per exemple; que el text inclogui una determinada paraula, que estigui enviat
per un remitent determinat, que contingui un determinat assumpte, etc.
Quan es detecti que un correu entrant compleix una determinada condició
podem determinar quina acció caldrà fer amb ell.
Podem, per exemple, fer que se'ns mostri d'un altre color, moure'l a una carpeta
determinada, eliminar-lo, etc.
Exemples típics de filtres serien:
Fer que els missatges que continguin la paraula "viagra" al text es llencin automàticament a la paperera. Perquè serà propaganda que no ens cal llegir.
Si el text conté "viagra" llavors enviar a: paperera
O fer que els missatges que venen d'una adreça "@ajuntament.cat" es mostrin en color vermell. Perquè serà informació que voldrem veure destacada entre tots els correus que ens arribin.
Si el remitent conté "@ajuntament.cat" llavors ressaltar l'assumpte de color: vermell
D'aquesta manera podem destriar automàticament tots els correus que rebem.
Opcions de l'enviament
Definir prioritat del correu
Quant enviem un correu podem definir-ne la prioritat.
Si no indiquem el contrari la prioritat es normal, però si es tracta
d'un correu important, podem definir-hi una prioritat alta. Això farà
que la persona que rep el correu se li mostri d'una manera més destacada.
Normalment amb un signe d'exclamació (!) davant de l'assumpte, quan vegem
la llista de la carpeta de missatges.
En la finestra de redacció de missatges:
Demanar acusament de rebuda
Al igual que en el correu ordinari podem enviar el correu d'una forma especial perquè se'ns indiqui que ha arribat correctament.
Podem demanar dos tipus d'acusament de rebuda:
- Confirmació de recepció
- Perquè el servidor de correu del destinatari (l'ordinador on hi ha les bústies) ens indiqui que ha arribat el teu correu.
- Confirmació de lectura
- Perquè quant l'usuari llegeixi el nostre correu, ens indique que ha obert el correu que nosaltres li hem enviat.
En el primer cas se'ns indica que el correu ha arribat, però no que l'hagin
llegit.
En el segon cas, el programa de correu li demanarà a l'usuari si vol
enviar l'acusament de lectura quant obri el nostre correu. I aquest decideix
si vol o no fer-ho.
En ambdós casos el fet de que l'acús de rebuda funcioni està subjecte a que els servidors de correu i els programes clients de correu suportin aquesta tecnologia.
Així doncs; pot ser que el correu hagi arribat correctament, i s'hagi llegit pel destinatari, però que no rebem cap tipus de confirmació tot i haver-la demanat.
Thunderbird també ens permet definir "Sol·licitar confirmació de lectura" per part del destinatari.
En la finestra de redacció de missatges:
En rebre el missatge el destinatari del correu electrònic se li mostrarà que "S'ha sol·licitat acusament de rebuda" i li permetrà enviar-lo, o cancel·lar-ho.
Manteniment
És important anar eliminant els correus que no ens interessin perquè no ens ocupin espai al disc.
Els correus que eliminem passen a la carpeta de la paperera, d'on els podem tornar a recuperar.
A la paperera, però, continuen ocupant espai. Així que es recomanable buidar la paperera de tant en tant.
Alguns sistemes de correu tenen un període màxim en que mantenen els correus a la paperera (normalment de 30 dies), passat aquest temps esborren el missatge de la paperera automàticament perquè no segueixi ocupant espai, i evitar-nos així la tasac de buidar de tant en tant la paperera.
En programes que emmagatzemen el correu en local (al nostre ordinador i no a internet) com es el cas de Thunderbird, tot i haver esborrat els missatges els forats que deixen en els fitxers de dades de les carpetes de missatges continuen ocupant espai.
És per això que de tant en tant cal compactar les carpetes.
Tenir el correu net ens facilitarà la feina a l'hora de trobar missatges antics i augmentarem el rendiment del programa de correu.